6è ens deixa la seva empremta

Els nens i nenes de 6è deixen les seves mans a una paret de l'escola com a record dels anys que hi han passat.

Fa 9 anys entràveu a aquesta escola agafats de la mà dels vostres pares i mares, amb els ulls ben oberts i espectants a tot el que anàveu veient. Segurament molts ploràveu i us agafàveu al coll de la mare o a la cama del pare perquè no marxessin. D’altres, de seguida us vau posar a jugar, tot i que no volia dir que trobéssiu a faltar als pares.

Mica en mica us heu anat fent grans i potser ja no us agafeu de la mà o del coll dels pares, ja aneu sols però encara els necessiteu.

No acabaríem mai de dir totes les coses que us han passat al llarg d’aquests anys a l’escola, els anys s’emporten molts records, però les coses que heu après i viscut aquí no s’ho pot emportar ningú, ni els anys, ni tan sols un fort vent que ho fa volar tot.

I sabeu per què? Perquè això ho porteu a la vostra memòria i al vostre cor, cada cosa guardada al seu calaix: un pels aprenentatges, l’altre per les alegries, l’altre per les penes, l’altre pels amics, l’altre per les mestres, monitors, cuineres..., l’altre pels racons més bonics de l’escola... Aquests records els tindreu per sempre, l’escola, el lloc on heu crescut i on us heu fet grans no s’oblida mai.

  

Vosaltres marxeu a l’institut, l’escola es queda aquí, les mestres també, continuant fent créixer nens i nenes que com vosaltres s’aniran fent grans.

Nosaltres no us oblidarem, cadascú de vosaltres ha deixat la seva empremta del seu pas per l’escola.

Esperem que vosaltres tampoc ens oblideu, tanqueu aquests calaixos de la vostra memòria i del vostre cor i a partir d’ara ompliu-ne de nous. Això sí, de tant en tant obriu-los i gaudiu dels records d’aquests anys.

 Que tingueu molta sort!